Torroella de Montgrí i l'Empordà durant l'ocupació francesa de 1694-1698 / Agustí Alcoberro i Pericay
Alcoberro i Pericay, Agustí


En: Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí. Torroella de Montgrí (1994) , p. 65-77 : il.
Notes.

La Ciutat invisible de Carles III / text d'Oriol Gracià amb l'assessorament d'Agustí Alcoberro
Gracià, Oriol


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 262 (gener 2024), p. 56-61 : il. (Reportatges. Edat moderna) 

El Combat de Palafrugell del 20 de juliol de 1638 / Agustí Alcoberro i Pericay
Alcoberro i Pericay, Agustí


En: Revista de Palafrugell. Palafrugell. Segona època, núm. 8 (juliol-agost 1993), p. 16-17 : il. (Història local) 

Una Constant històrica / text d'Agustí Alcoberro
Alcoberro i Pericay, Agustí


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 254 (maig 2023), p. 34-39 : il. (Dossier: 500 anys d'exilis) 

Els exilis són un fenomen transversal de la història de Catalunya. Des de l'expulsió dels jueus el 1492, fins a l'exili dels líders independetistes el 2017, centenars de milers de catalans han hagut d'abandonar el país.

Rere les passes de l'emperador Carles VI : 1714 / text d'Agustí Alcoberro
Alcoberro i Pericay, Agustí


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 254 (maig 2023), p. 50-55 : il. (Dossier: 500 anys d'exilis) 

La derrota de la casa d'Habsburg a la guerra de Successió va provocar l'exili d'entre vint-i-cinc mil i trenta mil persones, de les quals aproximadament la meitat eren catalanes. Els territoris d'acollida van ser els que estaven governats per l'emperador.

Francesc de Castellví i Obando (Montblanc, 1682 - Viena, 1757) : la memòria de la Guerra de Successió / Agustí Alcoberro
Alcoberro i Pericay, Agustí


Barcelona : Rafael Dalmau Editor, 2023
278 p. ; 20 cm (Bofarull, 37) 
Bibliografia. Índex.
ISBN 9788423208883

Francesc de Castellví i Obando (Montblanc, 1682 -Viena, 1757) va escriure, al llarg de la seva vida, la millor crònica de la Guerra de Successió. Les "Narraciones históricas", però, han restat inèdites durant més de dos segles als arxius d'estat de Viena. La seva publicació recent ha contribuït a millorar el nostre coneixement sobre aquella contesa bèl·lica. (Editorial).

Com decíamos ayer / text d'Agnès Rotger ; amb l'assessorament d'Agustí Alcoberro
Rotger i Dunyó, Agnès


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 247 (octubre 2022), p. 68-71 : il.

El Diari perdut de la Guerra de Successió / text de Jordi Mata ; amb l'assessorament d'Agustí Alcoberro, Martí Crespo
Mata, Jordi


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 246 (setembre 2022), p. 32-41 : il.

Quan vigo era català / text de David Alvarado amb l'assessorament d'Agustí Alcoberro
Alvarado, David


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 244 (juliol 2022), p. 58-63 : il. (Reportatge. Segle XVIII) 

Judici a una bruixa catalana : la història de l'Anna Boixadors i la persecució de les dones al segle XVII / Agustí Alcoberro i Pericay
Alcoberro i Pericay, Agustí


Barcelona : La Campana, 2022
124 p. ; 23 cm (Edicions La Campana, 450) 
Bibliografia. Inclou la "Resolució 221/XIV del Parlament de Catalunya, sobre la reparació i la restitució de la memòria de les dones acusades de bruixeria".
ISBN 9788418226885

El llibre definitiu que dona resposta a la veritat sobre el mite de les bruixes. Un format híbrid en què ficció i no ficció se sumen per il·lustrar un episodi singular de la història: la cacera de les bruixes. La frontera entre realitat i mite es desdibuixa; tanmateix, les raons històriques i objectives del postfaci d'Agustí Alcoberro, expert en el tema, ens acosta als motius pels quals les bruixes van aparèixer en l'imaginari col·lectiu. Una història sobre les pors, els prejudicis i la intolerància de les persones davant d'un hipotètic delicte: la diferència. (Editorial).

Les Lliçons d'història. El jove Pierre Vilar (1924-1939) / Algustí Alcoberro
Alcoberro i Pericay, Agustí


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 79 (2022) , p. 183-185 (Ressenyes) 
Ressenya de:
. Les Lliçons d'història : el jove Pierre Vilar (1924-1939) / Rosa Congost. Barcelona : L'Avenç, 2016

Antoine de Sartine : el català que va crear la policia secreta francesa / text de Berta Vilanova ; amb l'assessorament d'Agustí Alcoberro
Vilanova, Berta


En: Sàpiens. Barcelona, núm. 239 (febrer 2022), p. 48-51 : il.

La Desfeta : 11 de setembre de 1714 / Agustí Acoberro
Alcoberro i Pericay, Agustí


Barcelona : Rosa dels Vents, 2021
255 p. : il. ; 22 cm (Dies que han fet Catalunya) 
ISBN 9788418033421

L'11 de setembre de 1714 va canviar el curs de la història de Catalunya. Amb rigor i una narració molt amena, el llibre permet reviure aquesta diada a través dels seus principals protagonistes,tant els líders polítics i militars com la ciutadania, i comprendre el veritable abast de la derrota en el context de l'època i la seva importància en la construcció nacional d'aquest país. (Editorial).

Història connectada entre Catalunya i la Mediterrània (segles XVI- XVIII) / Jaume Dantí (coord), P. Pojada, J. Vidal, J. Buyreu, [et al.]



Barcelona : Rafael Dalmau Editor, 2021
382 p. (Bofarull, 34) 
ISBN 9788423208777

Per la seva situació geogràfica i pel seu passat històric, Catalunya estava estretament relacionada amb l'espai mediterrani des de les perspectives econòmiques, polítiques i culturals, així com socials, tant com a resultat de les anades i vingudes de persones en funció de la seva activitat com també pels moviments migratoris. La recerca ha pretès abastar la persistència d'aquella connexió en conjuntures diferents i reflectida en els intercanvis comercials de tot ordre, en els desplaçaments de població i també en l'àmbit polític en el marc de les conseqüències de la Guerra de Successió. (Editorial).

Una Nova cultura per al poble : el Congrés de Cultura Catalana i la modernització de la catalanitat (1975-1977) / Mariona Lladonosa Latorre, Manuel Lladonosa i Vall-llebrera ; [pròleg:] Agustí Alcoberro i Pericay
Lladonosa Latorre, Mariona


Barcelona : Enciclopèdia, 2021
426 p. ; 24 cm
Beca Fundació Congrés de Cultura Catalana 2018-2019. Bibliografia. Índex.
ISBN 9788441232341

Un llibre imprescindible per entendre el procés i tota la nostra història més contemporània. El llibre ens ofereix una anàlisi aprofundida d'un moviment transversal nascut de la societat civil primordial per al batec dels Països Catalans: el Congrés de Cultura Catalana, que apareix en un moment cabdal per marcar-ne l'essència i bastir-ne els fonaments: el dels inicis de la transició (1975-1977). Sense aquesta part de la nostra història no es pot entendre on som, d'on venim i cap on anem. Ara, més de quaranta anys després, aquest estudi minuciós ens permet copsar-ne la importància, entendre com es va gestar i com va evolucionar aquesta mobilització popular de reconstrucció nacional que projectava uns Països Catalans ferms i vigorosos amb una mirada àmplia que pretenia abraçar tots els sectors de la societat, i que, efectivament, va generar una nova manera de viure la nostra idiosincràsia com a poble. "Aquest llibre respon a una necessitat: la de donar a conèixer de manera àmplia què va ser el Congrés de Cultura Catalana, un episodi clau de la nostra història recent que, tanmateix, resta sovint oblidat o en un discret segon pla en les cròniques de l'anomenada transició. La perspectiva del temps, gairebé mig segle, n'afavoreix una visió més complexa i objectiva." Agustí Alcoberro (president de la Fundació Congrés de Cultura Catalana). (Editorial) .

Catalunya i la Guerra de Successió : un estat de la qüestió / per Agustí Alcoberro
Alcoberro i Pericay, Agustí


En: Recerques : història, economia, cultura. Barcelona, núm. 74-75 (2019) , p. 221-242 (Notes de debat) 
Notes a peu de pàgina.

La Guerra de Successió als monestirs del Císter : les notícies del cronista Francesc de Castellví / Agustí Alcoberro Pericay
Alcoberro i Pericay, Agustí


En: Santes Creus : Revista de l'Arxiu Bibliogràfic. Santes Creus. Vol. XXVI (2014) , p. 7-14

De Barcelona a Milà. Jutges austriacistes hispànics al Senat de Milà durant el regnat de Carles VI, 1706-1740 / Agustí Alcoberro Pericay
Alcoberro i Pericay, Agustí


En: Manuscrits : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 39-40 (2019) , p. 163-180
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

El domini de Carles III, l'Arxiduc (des de 1711, Carles VI), sobre els estats d'Itàlia no va suposar d'entrada cap canvi en el sistema de govern establert pels Àustries hispànics. A Milà, corresponien als magistrats forasters, de designació reial, tres places al Senat (sobre un total de quinze) i dues als Magistrats Ordinari i Extraordinari. El Senat de Milà era el màxim òrgan de justícia i govern de l'Estat. Els nomenaments van provenir de Barcelona i, des de 1713, de Viena. De conformitat amb els acords presos a la Cort General de Barcelona de 1705, es va produir una important presència de juristes catalans, cosa que trencava amb el monopoli que durant dos segles n'havien tingut els togats castellans. L'article en descriu les trajectòries i el seu paper al Senat, com a persones externes al país, i, doncs, suposadament sense interessos previs, però també com a representants i garants de l'autoritat reial.

Els Decrets de Nova Planta : lleis de Castella o experiment absolutista? / per Agustí Alcoberro
Alcoberro i Pericay, Agustí


En: 155136 Després de les Noves Plantes : canvis i continuïtats a les terres de parla catalana. Actes del IX Congrés de la CCEPC (Cervera, 21 i 22 de febrer de 2014). Valls ; [Barcelona] ; [Móra la Nova] ; [Lleida] : Cossetània : Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana : Institut Ramon Muntaner : Institut d'Estudis Ilerdencs, 2014. p. 21-32

La Cacera de bruixes al Vallès (1619-1622) : processos locals i causa general / Agustí Alcoberro
Alcoberro i Pericay, Agustí


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 24 (2020) , p. 7-30 : il. (Ponències) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Inclou annex. Resums en català i anglès.

Com en altres comarques de Catalunya, la cacera de bruixes al Vallès es va produir de manera especialment intensa en els anys 1619-1622. La repressió va afectar prop d'una vintena de viles i llocs. S'han pogut documentar cinquanta persones processades, la majoria de les quals van ser penjades a la forca en processos incoats per les corts dels batlles locals. L'article identifica algunes coincidències entre aquests processos pel que fa als procediments processals i a la presència d'uns mateixos professionals, com ara jutges ordinaris, cirurgians, escrivans o torturadors, vinculats a les batllies reials o a la mateixa cort del veguer de Barcelona. També s'analitza el paper del Tribunal de la Inquisició de Barcelona, que va intentar reiteradament l'avocació dels casos. D'aquesta manera es pretén relacionar les dinàmiques locals i les dinàmiques generals, a càrrec de la justícia reial inferior (veguers i batlles) i del Sant Ofici.